1. Presentació
2. Conclusions
3. Actes del congrés

CONCLUSIONS

Sant Feliu de Guíxols, 22, 23 i 24 d´octubre de 1998

El Congrés Internacional "Turisme Sostenible a la Mediterrània. La participació de la societat civil" és l´acció que clou el projecte "MED Project ULIXES 21. Per un turisme sostenible a la Mediterrània", dirigit per EcoMediterrània (Barcelona) i amb la participació del CLAPE-LR (Montpeller), de l’A.P.E. Wilaya de Tétouan i de l’AS.MA.PE. (Rabat), totes elles membres de la xarxa d´ONGs MED Forum. Aquest és un projecte que ha comptat amb el suport decidit de la Unió Europea mitjançant la DG XI, de la regió Llenguadoc-Rosselló i de les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i Andalusia, com també d’altres entitats i municipis, especialment l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Catalunya), seu d’aquest Congrés internacional.
L’objectiu central del projecte ULIXES 21 és informar i sensibilitzar a tots els agents que intervenen en el procés turístic sobre la importància d´apostar per un turisme sostenible a la Mediterrània. Durant els quasi dos anys que ha durat l’execució del projecte i especialment durant aquestes tres jornades de treball i d´intercanvi d´experiències s´ha reflexionat sobre la necessitat d´una major implicació de la societat civil mediterrània en tot el procés que afecta al turisme i molt especialment pel que es refereix a la planificació i gestió dels espais turístics.
Tot i la pèrdua de protagonisme de la Mediterrània com a destinació turística, front l'enfortiment de les noves àrees emergents –Carib o Pacífic, per exemple– aquesta conca marítima continua essent el primer espai turístic mundial i les previsions futures apunten cap a un increment en la recepció del flux turístic internacional.
Des de fa temps, hi ha una percepció negativa del turisme com a activitat en ser font d'impactes perniciosos sobre la societat i el patrimoni natural i cultural. Certament, el turisme massiu és en bona part responsable dels problemes mediambientals que pateix actualment la Mediterrània, els quals són derivats, bàsicament, de l'ocupació intensiva del sòl. No obstant, aquests no són pitjors que els que poden generar altres activitats econòmiques que es desenvolupen en el litoral mediterrani, com per exemple la indústria.
Malgrat que es pugui fer una valoració negativa del turisme en qüestions ambientals, aquesta activitat és la millor aposta pel desenvolupament de la Mediterrània per la seva capacitat de generar recursos econòmics i de gestionar i preservar recursos naturals i culturals que, d'altra manera, podrien acabar degradant-se o, fins i tot, arribar a desaparèixer.
La Mediterrània, com a mar i com a conjunt de territoris que l´envolten, és un espai ric en paisatges i cultures, resultat de l'acció antròpica que l´ésser humà ha anat exercint al llarg dels segles. La Mediterrània ha vist néixer un gran nombre de civilitzacions i les seves aigües han propiciat intercanvis que han afectat l'ordre social i econòmic dels pobles riberencs. Però no oblidem que, malauradament, la Mediterrània, massa sovint, també ha estat un espai de desencontres i conflictes. Amb aquest bagatge històric a la mà i tenint en compte la fragilitat que caracteritza l´àmbit geogràfic, és necessari continuar treballant per tal que la Mediterrània pugui continuar sent un espai de cooperació i de desenvolupament en el qual la seva diversitat cultural, ambiental i econòmica resti salvaguardada.
El turisme, com a principal activitat econòmica de les àrees litorals mediterrànies hi té molt a dir al respecte. Per caminar en la direcció proposada és fonamental que aquesta activitat experimenti canvis estructurals de manera que la faci més sensible a les característiques de cadascun dels espais. En aquest canvi de rumb, el turisme ha de fer seves les consideracions sorgides de la Cimera de la Terra celebrada a Rio, el 1992. Així, conceptes tan discutits però tan crucials com el de "sostenibilitat" han d’ocupar un lloc cabdal en la reformulació necessària que ha de tenir tota activitat turística. Les accions prioritàries a realitzar per a aconseguir un turisme més sostenible a la Mediterrània, que sintetitzen el conjunt d’idees exposades en aquests tres dies de Congrés i que presentem a tall de conclusió, serien les següents:

1.- Existeix una dependència de molts països de la conca mediterrània, sobretot dels de la riba sud i dels insulars, del turisme com a activitat econòmica i via de desenvolupament, és per això que cal reforçar aquelles polítiques i projectes que tinguin com a objectiu la millora del turisme i que parteixin dels principis del desenvolupament sostenible. Per tal que un projecte sigui sostenible ha de ser ecològicament acceptable, econòmicament viable, institucionalment assumible i socialment just. Tots aquests factors són necessaris però cap, per ell mateix, és suficient.
Per potenciar la implementació d'un turisme sostenible a tota la Mediterrània, cal que les administracions públiques, els organismes internacionals, les empreses, els experts i estudiosos, les ONGs i la societat civil en general, cadascun des dels seus respectius àmbits de participació social, accelerin aquest procés. Per facilitar el necessari intercanvi d'informació i experiències en aquest camp, es proposa la creació d'un Fòrum de la Mediterrània per un turisme sostenible, que podria incorporar-se a les instàncies internacionals creades a partir del procés euromediterrani com pot ser el Pla d'Acció de la Mediterrània (PAM), sorgit del Conveni de Barcelona, i en el que estiguin representats al mateix nivell tots els sectors vinculats al turisme, molt especialment la societat civil i les administracions locals.

2.- A la Mediterrània existeixen uns forts contrastos pel que fa al repartiment espacial de l'oferta turística; així hi ha una forta concentració en l'arc nord-occidental de dita conca i, pel contrari, hi ha importants buits al Sud i a l'Est. Les mateixes dissimilituds es produeixen a nivell intraregional. La concentració lineal i nuclear s'explica per la preeminència del turisme balneari –de sol i platja–. Per aquest motiu, una de les grans apostes en la reestructuració dels espais turístics del litoral mediterrani es concreta en l'articulació integrada del patrimoni natural i cultural dels països que viuen al marge del procés turístic i del rerepaís, que resta infravalorat i relegat a un paper de subordinació.

3.- La concentració lineal i la nuclearització del litoral són fenòmens que van associats a una urbanització intensiva, a una ocupació indiscriminada del sòl i al manteniment de grans reserves de sòl urbanitzable. Tot plegat dóna peu al que s'ha anomenat "litoralització", tendència poc desitjable des de l'òptica de la sostenibilitat ambiental. Per aquest motiu es fa necessari evitar la massificació, frenar el procés urbanitzador i la concentració turística fixant paràmetres sobre la capacitat de càrrega del territori, establint controls dels fluxes, a partir de mesures toves –com són les ecotaxes–, d´incentius fiscals per les empreses respectuoses amb el medi o de plans de qualitat. Per aconseguir-ho el turisme ha de ser ordenat amb criteris de sostenibilitat.

4.- La franja litoral aplega paisatges molt contrastats i una gran diversitat d´espècies animals i vegetals que són el resultat de les condicions ambientals singulars que es donen en aquests espais. Cal desenvolupar polítiques especials de protecció d’aquesta franja, ja que és aquest reduït i fràgil espai el que pateix més els impactes negatius que produeix el turisme. La litoralització està fragmentant perillosament la continuïtat primigènia que existia entre els diferents ambients costaners (zones dunars, aiguamolls, penya-segats, fons marins...) convertint-los en illes de dimensió cada cop més reduïda. Això comporta una pèrdua creixent de biodiversitat, concepte que no pot ser dissociat del de sostenibilitat.
És bàsic adoptar mesures de protecció efectiva en dos sentits. Per una banda, potenciar definitivament la creació de les Zones Especialment Protegides d'Importància Mediterrània (ZEPIM) del Conveni de Barcelona i, per una altra, declarar en el litoral, segons els diferents àmbits competencials nacional, regional o local, espais protegits de diferent categoria i en un marc d'ordenació del territori, tant dels espais sense urbanitzar com dels urbanitzats. Aquest és un bon instrument per frenar el procés urbanitzador –que provoca l’efecte barrera– i per posar en valor espais d'una gran singularitat natural i riquesa ecològica. La defensa de la franja litoral també implica la compatibilització dels espais esmentats amb d´altres funcions relacionades amb el lleure, la divulgació, el coneixement o l´educació ambiental, per la qual cosa cal erradicar qualsevol intent de privatització o d’acaparació per interessos particulars.

5.- L'homogenització i degradació d'espais és un dels principals problemes estructurals que genera el turisme de masses, per això és necessari diversificar i diferenciar les destinacions turístiques rebutjant l'estandardització, potenciant les singularitats de cada zona i reestructurant l'oferta existent de sol i platja, que no podem oblidar que és i seguirà essent una peça clau en l'oferta turística de la Mediterrània. La nova oferta ha de potenciar l'associació entre cultura, natura, oci i turisme, perquè així el territori sigui el protagonista essencial de l'oferta turística. Mantenir les formes de vida pròpies serà en el futur una de les millors fórmules per a promoure la singularitat turística. Per a realitzar aquest gir, han de jugar un paper fonamental les comunitats locals. Sense elles és molt difícil que cap planificació que aposti per la sostenibilitat tingui èxit. Entenem que el desenvolupament de les Agendes 21 Locals és el millor instrument de participació de tota la societat civil en la planificació i gestió del territori. Per aquest motiu, les administracions estatals i regionals han de posar en funcionament programes d'ajuda tècnica i financera perquè així totes les administracions locals desenvolupin la seva pròpia Agenda 21 a partir d’una participació efectiva de tots els sectors implicats, molt especialment la societat civil organitzada.

6.- L'oferta turística convencional de la Mediterrània és d'una gran simplicitat dualista centrada en la idea d’"allotjament = destinació turística". Per això cal evitar aquest reduccionisme posant de manifest que s’ha de valoritzar la destinació oferint productes turístics integrats d'interès cultural i paisatgístic oberts a la regió i a la societat, incorporant les àrees interiors i evitant, especialment, els localismes, la repetició de les dinàmiques pròpies que han repercutit negativament sobre la primera façana litoral i la creació de complexes turístics tancats a la costa. A més a més, l'oferta d'allotjament ha de requalificar-se potenciant l'allotjament turístic no massiu, singular, alternatiu, menys consumista de recursos i més integrat en el territori i la cultura local.

7.- La sostenibilitat és un concepte que guanya en popularitat però no en precisió, pel que respecta a la seva definició. A través d´ell es pot justificar una política i negar-la alhora. Per tant, és un terme fàcilment manipulable per part d'interessos particulars poc clars. En tot cas, no cal oblidar que la filosofia que l'inspirà fou la de garantir l´explotació racional dels recursos naturals per part de les generacions presents sense posar en perill el seu aprofitament de cara a les generacions futures.
Pel cas del turisme, és prioritari defugir de polítiques errònies que amb la pretesa justificació de millora de la "qualitat" de la demanda promouen projectes que impliquen una major degradació del paisatge, utilitzant recursos sense considerar el factor limitant d'aquests (l'aigua, per exemple), cosa que afavoreix la contaminació de la franja litoral i la confrontació d'interessos amb altres sectors econòmics (agricultura i pesca, per exemple) tal com s'esdevé amb el turisme de golf i de ports esportius. "Qualitat", en termes de sostenibilitat, no és aquell turista que aporta més diners, sinó aquell que demostra, activament, tenir una major cura i sensibilitat amb el medi que l´envolta. Etiquetar tots els projectes com a sostenibles és caure, simplement, en un exercici de maquillatge.
També cal defugir de les polítiques favorables a mantenir una taxa elevada d'ocupació a preus baixos, associades a campanyes de promoció que capten segments de demanda massius i menys solvents. La competència en preus és un dels principals mals del turisme sostenible. En tots dos casos el turisme és font d'impactes negatius sobre la societat i el patrimoni.

8.- Sovint, la manca d'anticipació al desenvolupament turístic i d'integració de l'oferta comporta impactes ambientals i socials i, fins i tot, pot conduir a destruccions irreversibles del patrimoni, quan la qualitat d'aquest constitueix el principal recurs sobre el que es fonamenta el desenvolupament turístic. Davant d'això és necessari que els Estats, els poders públics locals i la iniciativa privada cerquin fórmules per fer contribuir l'economia turística en la protecció del medi ambient, en la rehabilitació dels paisatges degradats i en la posada en valor del patrimoni, afavorint en últim terme una millor integració i relació entre turistes, població receptora i patrimoni. L'administració local ha de tenir un paper "garantista" i mediador entre les exigències dels turistes i els drets de la població local. El turisme posa en relació, dins un mateix espai a col·lectius molt diversos, tant per la seva tipologia com per la seva procedència. La sociodiversitat és un altre pilar tan fonamental com ho pugui ser la biodiversitat. S´ha d´aprofitar el turisme com a generador de vies per mitjà de les quals es puguin obrir canals d´intercanvi i de cooperació. L'essencial consisteix, doncs, en identificar i promoure el que permet la integració del turisme des de la perspectiva d´un desenvolupament sostenible.

9.- A la Mediterrània, a part d'haver-hi desequilibris territorials pel que fa a la localització de l'oferta turística, hi ha també forts contrastos dels fluxes turístics en el temps, degut a que l'estacionalitat en aquesta regió és molt accentuada. Tot plegat desencadena el desenvolupament d'un treball estacional molt marcat, aspecte que pot traduir-se en un factor de precarietat social. Per aquest motiu, una de les accions més importants de gestió i planificació passa per la reestructuració temporal dels viatges, adequant l'oferta d'equipaments i productes turístics per reduir l'estacionalitat tot difonent els avantatges de visitar la Mediterrània en els mesos de menor afluència. El patrimoni arqueològic, urbà, artístic i natural i les temperatures suaus a l'hivern tenen un potencial enorme per facilitar la reestructuració de l'oferta. En aquesta línia, la incentivació de nous tipus de turisme (cultural, rural, pedestre, de parcs naturals) i la celebració d'exposicions, festivals, fires, animació de monuments, museïtzació de determinats establiments i l'obertura de nous museus vius, són fórmules que contribueixen a l’esglaonament de la freqüentació, sempre que s'adoptin mesures de sostenibilitat que evitin la banalització o degradació de les bases culturals que pretenem potenciar.
Paral·lelament, ha d´haver-hi intercanvis d´experiències en quant a la sostenibilitat entre els països riberencs tant en sentit vertical com horitzontal per mitjà de projectes de cooperació per tal que el turisme també pugui contribuir a disminuir les disparitats socials i econòmiques que es donen entre el nord i el sud de la Mediterrània.

10.- El turisme a la Mediterrània està protagonitzat pels viatges organitzats. En alguns països, tres quartes parts de les arribades turístiques internacionals estan controlades pels operadors turístics. Donada la importància d'aquest agent en el procés turístic cal la seva vinculació perquè es produeixi un gir, tant en la demanda com en l'oferta. També cal implicar-lo per tal que introdueixi programes d'educació ambiental en les seves publicacions, potenciant les estades llargues en comptes de les curtes en les seves ofertes i seleccionant aquells allotjaments que procuren aplicar mesures de sostenibilitat. La imatge que aquests agents donen de la destinació turística ha de canviar en molts casos i el turista potencial s'ha de mostrar més actiu en quant a les demandes que realitza davant dels agents intermediaris. A mesura que el turista exigeixi un canvi, modificarà la tipologia de l'oferta i, per tant, influenciarà sobre el canvi de les dinàmiques. S’han de realitzar campanyes, com la protagonitzada pel projecte Ulixes 21, dirigides a la sensibilització del turista perquè sigui exigent en la demanda d’un turisme sostenible que faci modificar el comportament predominant dels agents condicionadors de l’oferta.

11.- Sovint, la població local resta força al marge de l'evolució del procés turístic dels territoris, raó per la qual és necessari un major nivell d'implicació econòmica i associativa d'aquesta. La població local pot jugar un paper important, directe o indirecte, en el sector econòmic, a través de la inversió de capitals endògens i assolint un major nivell de formació i promoció professional. També en el sector social i polític, decidint sobre el futur de la localitat i comprometent-se bloquejant aquells projectes turístics que atempten contra la preservació patrimonial. La intervenció de la societat civil a nivell local s'ha de veure acompanyada per un canvi d´actitud i per l´abandonament de pràctiques que poc tenen a veure amb els criteris de sostenibilitat que s'estan plantejant. La sostenibilitat no és una possible opció de l´activitat turística sinó que és l´opció que ha de seguir. S'ha de procurar fer compatible el desenvolupament turístic amb altres activitats econòmiques, especialment les tradicionals i artesanals (agricultura i pesca, per exemple); és més, ha de procurar rendabilitzar aquestes activitats convertint-les en productes turístics. En definitiva, ha de percebre la diversificació econòmica com un valor, ja que la monofuncionalitat econòmica constitueix un dels principals perills lligats al creixement turístic.
El turisme sostenible no equival a creixement zero, sinó que ha de ser econòmicament viable i ha de ser socialment just quant a la redistribució de la riquesa que genera, perquè no provoqui una desestructuració social allà on s'estableixi.

12.- El turisme, per tal que sigui sostenible, requereix d'una planificació que no el faci aclaparador i depredador dels recursos naturals de l'entorn immediat (sòl, aigua i energia). D’altra banda, ha de ser capaç de compartir aquests recursos amb d´altres activitats prèvies que ja es trobaven assentades sobre aquell territori, com l'agricultura. El turisme, com a activitat econòmica, ha de tancar els cicles energètics i de recursos que altera. En aquest tancament, les mesures preventives (reducció de residus i de contaminants) s'han de combinar amb d´altres de més finalistes (depuració d´aigües, tractament integrat, reciclatge...). Lligat amb això s'han de promoure polítiques vinculades a l'ús del transport públic i a aquelles que fomenten una millora de la creació de la xarxa viària ja existent, més que no pas crear-ne de nova, la qual és susceptible de continuar els processos de fragmentació territorials.

13.- El turisme és un fenomen que ens afecta a tots. Per tant, és necessari exigir transparència en totes les decisions que el concerneixen, donada la magnitud de les repercussions que, a tots els nivells, té aquesta activitat a la Mediterrània. És fonamental que la informació relacionada amb el turisme sigui pública i que les ONGs, com a representants de la societat civil organitzada, han de poder disposar de totes les facilitats per participar en la presa de decisions que afecten el sector. També han d'exigir un paper d'igual a igual en els fòrums de discussió de turisme a la Mediterrània perquè la seva planificació i gestió sigui realment un procés participatiu de tota la societat. Cal una "conspiració cívica".

14.- Les ONGs, els experts en turisme i els agents públics, a nivell local, nacional i internacional han de promoure iniciatives i programes de sensibilització i informació, en la línia del "MED Project ULIXES 21, per un turisme sostenible a la Mediterrània", que incideixin en l'educació ambiental dels turistes, dels residents, dels sectors productius i de l’administració. Aquests programes han de rebre ajut institucional i financer de tots els altres agents que intervenen en el procés turístic. Es tracta, en definitiva, de difondre els valors de la sostenibilitat. Seria convenient propiciar i donar continuïtat a projectes com Ulixes 21 perquè estenguin les seves activitats al conjunt de la Mediterrània i perquè serveixin d’aglutinadors d’altres iniciatives locals i nacionals, entorn la sensibilització i la participació de la societat en la implementació d’un model de turisme sostenible en dita regió.

15.- La difusió d'exemples i bones pràctiques de turisme sostenible, tant a nivell ampli com focalitzat, per motivar la seva implantació a nivell general, és un dels objectius que ha de perseguir l’elaboració de projectes com el que ha propiciat la realització d´aquest Congrés. La seva continuïtat permetria establir un programa a nivell de tota la Mediterrània per a difondre exemples de turisme sostenible. L’existència de la Xarxa MED Forum, de la que formen part les ONGs que han realitzat el projecte ULIXES 21, garanteix el desenvolupament d’aquesta proposta, al tenir presència a la major part dels països de la Mediterrània i per les seves vinculacions internacionals amb les ONGs dels països emissors, sobretot dels de la Unió Europea. Aquest Programa hauria de comptar amb un ampli ressò que es faria a través de diversos mitjans (com la pàgina web de MED Forum).

16.- El món de l'educació, de la formació professional i dels mitjans de comunicació s’han de mostrar més sensibles amb la problemàtica ambiental derivada de la pràctica turística. Pel que fa a l'educació i la formació professional, els programes curriculars dels diferents centres s'han de fer ressò d'aquest aspecte i l’han d'integrar com un element més dins els processos de formació de les generacions futures, en general, i d'aquells que tindran una vinculació laboral directa amb el turisme, en particular. Aquesta formació també ha d'incloure els gestors polítics, els quals han de renovar els seus discursos i incorporar nous conceptes com els que s’han estat discutint per aplicar-los, dins les seves possibilitats, a escala local.

Respecte als mitjans de comunicació, són uns bons difusors dels espais turístics, com també de les potencialitats que els afecten i dels estrangulaments que els tenallen. Convé que siguin els principals aliats de la societat civil en la seva demanda de modificació de comportament dels sectors econòmics, de les administracions i del públic en general, per avançar cap el model de turisme sostenible. Ha de produir-se una bona complicitat entre els mitjans de comunicació i la societat civil per a potenciar la implantació d’un model turístic sostenible. A més a més, poden contrarestar la imatge interessada i poc rigorosa que ofereixen certs agents, com poden ser els operadors turístics i algunes administracions. Tant mitjans de comunicació com la celebració de congressos com el que ara finalitza han de servir per generar debat i discussió al voltant de les qüestions que afecten la bona salut del nostre litoral. Tanmateix, han de servir per intercanviar experiències i per a tenir un efecte de palanca sobre futures iniciatives.

17.- El turisme no es pot entendre com una activitat econòmica que funciona al marge de la resta i de forma autònoma. Ans el contrari, el turisme depèn d´altres branques de l´economia que l´abasteixen de béns i de serveis (alimentació, transport, assegurances, energia, tecnologia, construcció, mobiliari, disseny...). Per tant, totes aquelles accions adreçades a promoure la sostenibitat del sector, poden tenir un efecte multiplicador sobre d'altres que li són subsidiaris. En tot cas, cal una entesa entre els diferents sectors econòmics d'una àrea turística per tal que totes les activitats caminin en una mateixa direcció. Les iniciatives aïllades poques vegades acaben per cristal·litzar en els resultats esperats.

18.- Davant la situació global que travessa la Mediterrània, no cal mostrar-se catastrofista, però sí realista amb els problemes que l'afecten i les externalitats negatives que es deriven del turisme. La Mediterrània està afectada per moltes agressions que li provoquen una greu malatia, però de cap manera està morta. Per tant, es fa imprescindible un compromís ferm per part d'aquells que tenen quelcom a dir al respecte, és a dir, tots. Cadascú de nosaltres és un gestor i un turista en potència. Això significa que l'aportació personal de cada individu pot contribuir a transformar el resultat global de les repercussions del turisme sobre el medi i a fer que la Mediterrània es recuperi d´una malaltia crònica que ja l´afecta de fa dècades.

Sant Feliu de Guíxols, 24 d’octubre de 1998.

Actes del congrés

| Home |
| Directori | Projecte | Només per a turistes | Campanya ciutats | Llibre guia | Crida | Congrés | Organització | FAQ | Fòrum | Contactar |